Justament un dels punts de divergència rau en el fet que part dels militants de Liberals preferixen un acord amb Terceravia-Unió Laurediana. Ho refermen amb un número, el 8, que és la suma de dos consellers a Sant Julià de Lòria, dos a Encamp -on tenen una presència notable- i quatre a la llista nacional. Demòcratres també n’ha fet de números, i molts. La suma dels seus càlculs és la majoria absoluta i aquesta passa per imposar-se a la parròquia laurediana. En aquests cas també han fet restes,ja que si finalment s’acaben presentant a la territorial les llistes de Concòrdia i Andorra Endavant, poden esgarrapar vots d’Unió Laurediana a banda dels que recaptés una eventual coalició de DA i Liberals, sense oblidar el desgast del mandat comunal de Josep Majoral. Hi ha una part del funcionariat de l’edifici del Molí i d’altres serveis comunals descontent i això pot repercutir en un vot de càstig a les urnes. Tot plegat pot tenir un cost d’uns 300 o 400 vots que deixarien Unió Laurediana (UL) amb 800, insuficients per guanyar, sempre i quan hi hagués un pacte entre altres formacions. Perquè la història -i els resultats- recorden que amb més de tres llistes sempre ha guanyat UL. La possibilitat d’un acord DA i Liberals suposaria un cop molt dur per una UL molt fracturada La tornada de Josep Maria Cabanes -exministre de Justícia i Interior en el govern d’Albert Pintat- a la primera línia política presidint el partit liberal està fent que destacats militants d’UL canviïn de costat. De fet, ideològicament no hi ha diferències si es té en compte que UL, abans de Terceravia, era la branca liberal laurediana. Les negociacions continuen obertes perquè hi ha molt en joc, i més després de l’acord entre socialdemòcrates i progressistes. Per això, Demòcrates s’acosta a Acció a Escaldes-Engordany, una altra parròquia amb molts fronts oberts i un resultat incert.