La representació lletrada dels dos homes, que ja ha passat davant el plenari del Tribunal Superior en altres ocasions per d’altres anomalies en la mateixa causa, que fa més de set anys que està oberta, ha comparegut aquest matí davant la totalitat dels magistrats de la jurisdicció per denunciar un anormal funcionament de la Justícia. Ni la fiscalia ni el Govern no hi estan d’acord. El ministeri públic considera que la causa que va fer que no hi pogués haver cap representant seu era sobrevinguda i imprevisible. El gabinet jurídic de Govern recorda que la declaració s’hauria pogut fer per via telemàtica i si els dos homes van voler traslladar-se a Andorra per fer la declaració presencial va ser poc menys que el seu problema. La causa va de mal borràs des de l’inici. De fet, l’administració de Justícia ha estat condemnada per dilació indeguda en aquest procés un parell de cops. Fa set anys que la investigació es va posar en marxa i encara està en fase de diligències prèvies. El cas es va obrir el juny del 2015 i es va arxivar, inicialment, el 2018. Pel mig, els dos implicats, el 2016, ja van venir a Andorra a declarar sobre tot allò que es va voler. Des de llavors no hi ha hagut grans novetats malgrat que el 2019 es va reobrir la causa. Tant la fiscalia com el Govern s’oposen a la demanda davant el plenari del Superior perquè entenen que la compareixença es podia haver fet per via telemàtica i els implicats ho van descartar Justament, com que s’ha tocat la cresta en dues ocasions a la batlle per la seva lentitud, l’any passat va voler tornar a escoltar els encausats. Se’ls va citar per un dia en concret tot i l’oposició, ha explicat el seu advocat, dels dos homes. Tampoc la fiscalia va interessar-se per escoltar els dos homes. Amb tot, com que se’ls havia citat, van venir al Principat. I 24 hores abans de la cita, i quan la batlle era conscient que els dos residents mexicans ja eren a Andorra, se’ls va comunicar que s’ajornava la declaració perquè el ministeri públic no hi podia enviar cap representant. “Van fer 19.400 quilòmetres de distància -anant i venint- per un acte que va resultar ser inútil, estèril, inoperant, infructuós”, ha exposat l’advocat, que ha considerat “un menyspreu a l’administrat, al justiciable”. I ha afirmat també que l’escenari és del tot “anòmal”. El lletrat ha parlat d’angoixa, d’impotència, de ràbia dels seus clients. Després de 9.700 quilòmetres d’anada van haver de fer 9.700 quilòmetres de tornada. Ara reclamen els dos homes les despeses del viatge, de l’estada -a raó de 130 euros la nit que el Govern troba exagerat: “no sabia que els hagués de posar en un alberg o en un refugi de muntanya”, ha respost l’advocat- o del treball que va fer l’advocat aquells dies. Tot plegat, 8.100 euros en xifres rodones per a un i 8.900 euros per l’altre. Ni la fiscalia ni el Govern no volen abonar ni un cèntim d’euro. De fet, ni una institució ni l’altra consideren que hi hagi hagut anormal funcionament de l’administració de Justícia. La representant de la fiscalia ha assegurat que el que va impedir la presència de la institució en la declaració va ser una paternitat, “un esdeveniment totalment normal i que no es pot preveure”. Segons l’acusació pública, “no direm que era una causa de força major però gairebé”. Alhora ha recordat que es va proposar fer una videoconferència en el marc d’una comissió rogatòria internacional i els dos implicats i la seva defensa ho van refusar. També s’ha agafat a aquest extrem la jurista del Govern: “Tot això es podia haver fet telemàticament, avui la tecnologia ens ho permet.”
